Aquí reunirem les activitats fetes i per fer, materials...
Aquesta és una guia ràpida amb consells pràctics pensada per a l'alumnat, per ajudar-te a gestionar millor el dia a dia, reduir l'estrès i millorar l'atenció. Són eines per enfortir les teves habilitats.
Idees clau:
Basada en la recerca de Visible Learning de John Hattie. Claus fonamentals perquè les famílies potenciïn l'aprenentatge des de casa:
Basada en el llibre "Late, Lost, and Unprepared" de J. Cooper-Kahn i L. C. Dietzel. Consells clau per a aquells casos de fills amb immaduresa en les funcions executives:
Aquesta pàgina no és només un diari d'activitats; és una eina de comunicació dissenyada per construir un pont directe entre l'institut i casa vostra. Llegir el que fem aquí us ajudarà a entendre quines habilitats (autocontrol, gestió de la frustració, respecte) estem treballant amb els vostres fills. Si des de casa enteneu aquests reptes, podreu donar-hi valor, parlar-ne amb ells i reforçar-los. L'èxit d'un alumne es multiplica enormement quan la família i el professorat mirem en la mateixa direcció.
Què hi trobareu? (Seccions):
Com navegar per la web (Consells d'ús):
Aquesta setmana hem afrontat una situació complexa on una alumna va perdre el control, arribant a l'amenaça. Davant d'això, recordem que l'institut ha de ser un forjador de caràcter: un lloc on trobar comprensió quan es necessita i on t'ajuden a construir les teves fortaleses afegint valors, principis, paciència, rigor intel·lectual, observació (interior i exterior) i motivació.
En les hores que compartim, especialment després de situacions que deriven en amonestacions i expulsions, intentem connectar amb ells per escoltar-los en el seu procés d'acceptar la gravetat de la situació viscuda. Volem transmetre'ls que no sentim decepció, sinó que encara creiem que poden millorar el seu autocontrol. Comprendre que l'autocontrol forma part del procés natural de madurar que cada persona emprèn al seu ritme, els ajuda, sobretot si ho enfoquen i hi reflexionen.
Ho hem parlat en grup, amb l'ajuda dels companys del projecte Per Ells, cadascú aportant el que pot per entendre la situació i les emocions. Què va detonar la situació? Què senties just abans i després? Quines percepcions hi ha al darrere de tot això? Com ha anat la setmana abans del succés? Què no ha funcionat de les eines de les quals ja havíem parlat? (ja que l'aprenentatge implica la repetició per adquirir les habilitats). Què podem tenir com a eines que ajudin a gestionar aquestes situacions? Són preguntes que intercalem en el seu diàleg, enfocant el temps que compartim per donar-los una mà ferma a la qual agafar-se per entendre la situació i buscar una sortida que sigui funcional en les seves vides. Idees clares sobre responsabilitat, però comprensives, per poder establir el vincle que els permeti no desconnectar de la feina que fem a l'IES, no menysprear-ho tot i a si mateixos, i no llançar-ho tot per la borda.
La missió de l'IES és ajudar-los a tirar endavant a la vida amb tot allò que els permeti estar preparats intel·lectualment, emocionalment i socialment, i la responsabilitat, la paciència, l'autocontrol, i l'entendre i valorar el que els envolta són claus per al seu futur. Claus que hem de saber inspirar-los no des de la por o la duresa, sinó des de l'exemple i la pròpia maduresa i responsabilitat. Des de la pròpia consciència.
Aquesta passada setmana ens hem hagut d'adaptar a comptar amb menys professors i menys hores per al projecte "Per Ells". A més, s'ha incorporat un nou alumne que, en certs moments, també necessita un espai fora de l'aula ordinària per calmar-se. Divendres, van ser els mateixos nois els qui van prendre la iniciativa i es van encarregar d'explicar al nou company en què consisteix el nostre espai.
La setmana va transcórrer amb una dinàmica molt valuosa: ells mateixos es van donar consells i van avaluar les seves pròpies situacions. Entre les conclusions que van treure i compartir, van destacar tres missatges clars:
Creiem que és fonamental que ells mateixos aprenguin a avaluar aquestes situacions i enfoquin els seus propis camins. Per la meva banda, divendres vaig voler insistir en les nostres línies vermelles: podem parlar i debatre les coses, però el professor, si cal, té l'última paraula en les decisions. A més, el respecte mutu i cap als docents és innegociable.
Nosaltres estem aquí per ajudar si ens necessiten, però no es pot ajudar a qui no vol ser ajudat. La veritat és que continuem veient millores reals en la seva actitud, i això és el que veritablement encoratja i dona sentit a aquest projecte.
La imatge d'aquesta setmana representa aquest futur extraordinari però possible. Un somni sí, però mai se sap. El que sí que sabem és que per estar allà o en qualsevol univers on valgui molt la pena estar, cal enfocar-se i esforçar-se més que d'altres que també ho vulguin aconseguir. Això és vàlid per a qualsevol somni.
Aquesta setmana hi ha hagut canvis importants: els recursos dedicats al grup s'han reduït en no tenir la Carina amb nosaltres. Això ha fet que pensin que el grup està desapareixent. Els hem intentat transmetre que no és així: si ens necessiten, encara poden sortir de classe per venir amb nosaltres a treballar les seves habilitats per reduir la conflictivitat i la gravetat d'aquests conflictes.
És vital que no pensin que són incapaços d'aprendre. Si de cas, pot haver-hi una mica de retard acadèmic acumulat, però en aquests nivells de 2n o 3r d'ESO, fer l'esforç i obtenir resultats és totalment viable. L'objectiu principal d'aquest projecte no és ajudar gent "menys intel·ligent", perquè rotundament no és el cas.
El nostre propòsit és clar: ajudar i recuperar l'alumnat que s'està quedant fora del sistema, sense treballar i sense capacitat de funcionar en una classe sense conflictes.
Han de poder estar a les aules sense enfrontaments, obeint les instruccions del professorat de manera natural i tolerant la frustració, sense bloquejar el procedir natural d'una classe amb actituds desafiadores.
Durant les últimes dues setmanes hem estat molt centrats en la construcció i finalització del nostre jardí vertical. A més, hem aprofitat per acomiadar-nos d'en Pere Miquel Pol. Per fer-ho, ens vam reunir a l'aula UECO, on vam cuinar un dinar i unes postres que vam compartir amb tots els presents. Volem agrair profundament la paciència i el bon ànim d'en Pere durant aquestes setmanes que ha pogut treballar amb nosaltres.
Fent balanç de l'evolució del grup, estem notant millores molt positives en un parell d'ells: millor estat d'ànim, menor conflictivitat i més ganes de treballar a classe. No obstant això, continuem tenint reptes importants per davant. Un altre alumne ha mostrat un augment de conflictivitat i ha rebut amonestacions per faltes de respecte als seus professors a l'aula ordinària, incapaç de prendre control de la seva impulsivitat o d'inhibir-se mínimament. Hem de treballar a fons per ajudar-lo a adquirir uns mínims d'autocontrol i responsabilitat.
La setmana passada ens vam centrar força en les matemàtiques per tal de reforçar-ne les bases. Vam treballar el càlcul mental repassant les taules de multiplicar i les divisions. També vam aprendre trucs molt útils per a la vida diària, com ara sumar o restar percentatges amb una sola multiplicació (per exemple, calcular un descompte del 10% multiplicant directament per 0.90) i vam resoldre equacions senzilles operant amb nombres negatius, entenent què passa al calcular expressions com 5x - 9x.
D'altra banda, vam continuar mirant les opcions de Formació Professional (FP) de cara al seu futur. Malauradament, ens vam tornar a topar amb un problema recurrent: la vergonya. Aquesta inseguretat els bloqueja i ens impedeix anar a visitar diferents instituts (IES) per conèixer de primera mà les opcions possibles. Són sortides extremadament valuoses per al seu futur, però és una llàstima que no puguem dur-les a terme si ells mateixos s'hi neguen i ho bloquegen per por del que diran.
Aquesta setmana passada hem tingut diverses absències i companys d'excursió. Amb els qui sí que hi han estat, hem aprofitat per seguir treballant l'autoestima mitjançant la lectoescriptura.
A més, hem fet un parell de sortides i hem cuinat menjar de manera conjunta amb el grup de l'aula UECO. Això aporta un gran valor d'inclusió al centre i ens serveix com a reconeixement evident per les seves millores en el comportament i els millors resultats en les notes.
Aquest premi se l'han guanyat amb escreix gràcies a l'esforç d'aquestes últimes setmanes, on han treballat dinàmiques molt potents: des de reflexionar i debatre sobre valors com el respecte i l'empatia a partir de vídeos, fins a l'exercici de mirar cap al seu futur redactant el seu propi currículum personal i identificant les seves fortaleses. Veure'ls reflexionar i compartir aquestes idees ha estat un gran pas.
Tenim diversos alumnes implicant-se més a treballar o fins i tot estudiant amb nosaltres. Estan augmentant la seva capacitat d'esforç, cosa que ens fa entreveure que la nostra dedicació a aquest projecte podria estar donant els primers resultats positius.
Tot i això, encara necessitem ajudar-los a saber inhibir-se en situacions en què s'enfaden amb companys i professors. És fonamental que aprenguin a no escalar la gravetat de les situacions, ja que aquesta actitud impulsiva no fa més que allunyar-los del seu propi futur positiu.
La setmana passada vam veure que amb nosaltres hi ha progressos. Els nois s'esforcen per millorar i per venir amb nosaltres. Hi ha un dilema que jo almenys tinc clar: ¿cal intentar salvar un alumne que s'enfronta obertament amb el o els professors que li cauen malament i que és vist com a molt disruptiu, provocador o fins i tot agressiu?
La setmana passada vam tenir algú que obertament amenaçava de perdre el control i la nostra feina va ser ajudar-lo a no escalar la situació. De fet, quan va estar relaxat va estar treballant la seva habilitat d'escriure.
Recordeu quan de petits ens van ensenyar com agafar el llapis per escriure i que costava, arribava a fer mal i deixava marca al dit per no saber encara estrènyer suaument? Doncs aquest va ser el pas fet divendres. Ens va fer molta il·lusió veure-ho i esperem a veure si es consolida i ajuda a l'autoimatge, que és un dels punts clau que debiliten l'autocontrol.
La setmana passada també vam comptar amb la presència d'en Pere Miquel Pol, que està substituint la Carina temporalment. La seva incorporació ens va permetre dividir el grup en dos per adaptar-nos millor a les necessitats de cadascú: en Pere Miquel va estar dues hores ajudant l'Aitana a estudiar Història, aconseguint que pogués estar totalment enfocada. Mentrestant, els altres vam poder sortir a fer un tomb i parlar d'aquelles situacions sobre les quals volien reflexionar, sense entorpir la concentració de la seva companya.
D'altra banda, continuem mantenint-nos molt ferms en una norma fonamental: els alumnes no poden sortir de la seva classe pel seu compte per venir amb nosaltres. Som els professors del projecte els qui els anem a buscar. A més, pertànyer al grup és un privilegi que exigeix responsabilitat: només poden venir si estan disposats a treballar i si no estan distorsionant el ritme normal de les seves classes.
Després d'unes setmanes molt difícils, marcades per un fort rebuig a les normes per part del grup, van arribar baixes mèdiques i altres obligacions urgents que reclamaven la nostra atenció. Aquesta distància forçada va fer que els nois reflexionessin: van comprendre que la nostra ajuda és voluntària i que, si només busquen el conflicte, invertirem la nostra energia en els qui sí que desitgin aprendre.
Aquest canvi d'actitud ha coincidit amb l'arribada de dos nous professors (i la sortida d'un), els quals han aportat les seves pròpies habilitats personals i enfocaments al dia a dia. Els han demostrat que cada persona és única i que de tothom podem extreure aprenentatges valuosos. El vídeo que acompanya aquestes línies els mostra per fi enfocats en les seves tasques. És la imatge que més satisfacció ens produeix, perquè ajudar-los a tirar endavant és la nostra veritable raó de ser.
Aquesta setmana ens hem centrat en la nova activitat de mecanografia, una eina per treballar l'atenció, la constància i la gestió de la frustració.
El més destacable és que durant tota la setmana els nois s'han portat bé i han estat treballant. Això és un motiu de gran satisfacció, ja que veiem com recuperen possibilitats per al seu futur.
Com a premi pel bon comportament, vam anar a menjar una hamburguesa. No hi va participar qui, per imposar el seu punt de vista, va dir "pesat" al professor 6 vegades.
Per als professors, és un pas endavant important que un dels nois aprofiti el temps amb nosaltres per fer els seus deures. Demostra que nota que intentem construir alguna cosa positiva.
Arriben les vacances de Nadal i ens troben en un moment crític: amb diversos membres expulsats o en procés de ser-ho, i amb comportaments provocadors que busquen l'expulsió, com vapejar davant de la directora. És el moment de fer balanç.
Explorant la Formació Professional (FP):
Com a pas previ a visitar altres centres, vam intentar conèixer la FP del nostre propi institut. Tot i que de mica en mica van superant el "no" inicial, la resistència va culminar quan es van negar a entrar a una de les aules d'informàtica, fins i tot sota advertència d'amonestació. Paral·lelament, al taller, sí que van assolir èxits com pujar-se a un pont de Leonardo que havien construït.
Moment de Reflexió i Autoavaluació:
Aquesta setmana marca un punt i a part. És el moment de reflexionar, autoavaluar el projecte, reunir-nos amb els pares i, amb tota la informació recollida, decidir quines persones poden seguir al grup i quins nous membres podem introduir.
Aquesta ha estat una setmana més lenta, marcada per l'absència de diversos membres del grup que van ser expulsats per mal comportament. Això ens ha impulsat a reforçar les bases del respecte i el funcionament del projecte.
Activitats i Objectius:
Vam anar a comprar, vam jugar a escacs per treballar la paciència i l'estratègia, i vam intentar que gaudissin del taller de tecnologia. El repte principal és fer viable aquest grup per a ells, cosa que requereix una paciència a prova de bombes, però també que es mereixin l'oportunitat.
Reforçant les Regles del Joc:
Per facilitar el procés, hem decidit aclarir les idees de manera explícita, establint límits ferms i no negociables:
Aquesta setmana hem repetit l'activitat de les salchipapes, però amb una diferència clau: un control extern estricte per part dels professors per garantir que el procés es completés correctament. L'experiència ha estat extremadament difícil, però ha servit per posar de manifest les dificultats reals que tenen per gestionar la frustració i acceptar límits.
L'Activitat Controlada i les Reaccions:
La Lliçó: El Control Extern com a Pont cap a la Maduresa
El procés, supervisat en part per la directora, ha demostrat que el control extern és un pas necessari. Si no saben esperar en grup que es cuini el menjar, o si no saben gestionar la frustració sense insultar, la contenció ha de venir de fora. L'objectiu és que, a poc a poc, enforteixin la seva maduresa i augmentin la seva capacitat per autocorregir-se i detectar quan no actuen correctament.
La desitjada activitat de les salchipapes es va convertir en un intens exercici pràctic sobre la impulsivitat, la negociació i el respecte als pactes. El resultat va ser una lliçó clara sobre les conseqüències de les nostres accions.
El Repte de les Salchipapes:
Reflexió i Conseqüències:
Aquesta setmana, amb una assistència més reduïda, ens hem centrat en activitats pràctiques i en la convivència del grup present. L'objectiu ha estat mantenir una dinàmica constructiva mentre alguns companys se centren a aprovar exàmens o afronten les conseqüències d'accions passades.
Activitats Realitzades:
Reptes i Àrees de Millora:
Aquesta setmana ens hem centrat a analitzar el "llenguatge de la presó": un patró de comunicació basat en acusacions ("xivato"), amenaces i l'evasió de la responsabilitat. Ho hem contraposat a l'actitud adulta d'assumir les conseqüències. Vam aprofitar que diversos membres del grup han estat víctimes d'aquestes dinàmiques per reflexionar des de l'empatia.
Avenços i Punts Positius:
Dificultats i Aprenentatges:
Aquestes dues setmanes han estat un recordatori de la complexitat del camí. Afrontem retrocessos significatius que són crucials per entendre els reptes reals als quals ens enfrontem.
Reptes i Dificultats:
Avenços i Punts de Treball:
Continuem amb l'esforç.
Millores observades
Per millorar:
Setmana moguda, però amb un bon final.
Millores observades
Per millorar:
Vàrem seleccionar per comportament fiable i per papers signats qui podía anar a comprar ingredients i vàrem cuinar crepes. També vàrem treballar frustració i cercles emocionals per millorar el gestionar-se un mateix amb comprensió. Estar al grup és un privilegi que no s'ha de desaprofitar.'
Millores observades
Per millorar:
Vam apuntar els horaris mentre estàvem frescos a l’oficina de la directora i ens respectàvem el torn de paraula. Després, vam eixir al jardí del pati i, a l’ombra, vam jugar a veure qui aguantava més sense dir ni piu.
Millores observades
Per millorar:
Una activitat per posar nom a allò que sentim. Explorem les diferents emocions, des de les més bàsiques fins a les més complexes, aprenent a identificar-les en nosaltres mateixos i en els altres en els seus diferents graus.
Objectius clau:
Més que una simple sortida, anar a comprar a un supermercat és un exercici intensiu d'autocontrol i funcions executives. L'allau d'estímuls, la possibilitat de comprar i la recompensa de menjar alguna cosa generen una intensitat emocional difícil de gestionar per a qui té poca autoregulació.
Reptes i Comportaments Observats:
Anàlisi de l'Evolució:
Van millorant, però la dificultat augmenta quan s'incrementa la fermesa per aturar faltes importants. La seva resposta tendeix a ser el bloqueig de l'activitat i la desobediència oberta. Per tant, tot i que avancen lentament amb paciència, també mostren resistència a madurar, preferint sortir-se amb la seva i culpar els altres.
Conclusió: És una activitat molt intensa d'autocontrol i automonitorització on destaquen aquells qui aconsegueixen ser més madurs.
Asseguts a terra o en bancs, tractar un tema en un ambient més relaxat que al centre, fomentant la comunicació i el respecte.
Portar llibretes i llapis, i dedicar temps a crear un text o un dibuix inspirat en el que veiem al nostre entorn.
Aquesta activitat ha estat molt especial. Durant dues setmanes, els alumnes han gaudit construint i plantant aquest meravellós jardí vertical. Ha estat un treball constant on hem treballat hàbits, la cura per l'entorn i, molt especialment, la paciència.
El dia que van veure el resultat final i com de bonic quedava tot, va ser una gran recompensa per a ells. A les imatges podeu veure tot el procés: des de la preparació posant la terra , passant pel reg, fins al resultat final a l'institut. A més, destaquen unes fotografies macro precioses on es veuen les gotetes d'aigua brillant sobre les flors.
Tomás, Mateu i Fernando: En aquesta activitat, els tres alumnes van mirar diferents vídeos relacionats amb els valors, com el respecte, l’empatia o la cooperació. Cada alumne va veure els vídeos amb atenció i després va escriure una reflexió individual sobre el que havia entès, quins valors hi apareixien i com es podien aplicar a la vida quotidiana.
Un cop tots vam acabar les nostres reflexions, les vam posar en comú. Cada alumne va explicar les seves idees i opinions, i entre tots vam comentar els aspectes que ens havien cridat més l’atenció. Això ens va permetre escoltar punts de vista diferents i entendre millor el significat dels valors que apareixien als vídeos.
Amb aquesta activitat vam aprendre la importància de reflexionar sobre els valors i de compartir opinions amb els altres. També vam practicar l’escolta activa i el respecte per les idees dels companys. L’activitat es va fer amb l’objectiu de fomentar la reflexió personal, el pensament crític i la convivència positiva entre els alumnes.
Paco, Aitana, Fernando i Mateu: En aquesta activitat, quatre alumnes van reflexionar sobre el seu futur personal i professional. Primer van pensar en qui són, quines són les seves qualitats i quines coses els agraden o els motiven. A partir d’aquesta reflexió, cada alumne va redactar una mena de currículum personal.
En aquest document van explicar diferents aspectes: qui són, a què els agradaria dedicar-se en el futur, quins passos o estudis creuen que han de seguir per aconseguir-ho, quins són els seus punts forts i quines motivacions tenen. També van escriure què han aconseguit fins ara i quines experiències, habilitats o aprenentatges consideren importants.
Després de redactar els currículums, van compartir algunes idees amb la resta del grup i van comentar els objectius i els interessos de cadascú. Això els va permetre conèixer millor els companys i veure que cadascú té camins i aspiracions diferents.
Amb aquesta activitat van aprendre a reflexionar sobre ells mateixos, a identificar les seves fortaleses i a pensar en el futur d’una manera més conscient. L’objectiu de l’activitat era conèixer-se millor, plantejar-se metes i començar a pensar en els passos que poden seguir per aconseguir-les.
En aquesta activitat vam explorar els sentits d'una manera diferent: donant-los a olorar diversos perfums ambientals i colònies per veure si eren capaços de reconèixer-los. Vam fer servir aromes molt variades, com xocolata, rosa o llimona, entre d'altres que es mostren a la fotografia.
La dinàmica de tancar els ulls, concentrar-se en l'olor i intentar endevinar què és, els va resultar una experiència molt estimulant, sense cap dubte. Vam comprovar que fer servir la curiositat natural de les persones és crear un gran al·licient per fomentar la seva participació i interès d'una manera lúdica i relaxada.
Hem treballat des d'un enfocament sensorial el coneixement de minerals i pedres semiprecioses. És una activitat que entra directament pels ulls i el tacte, i que reforça de manera molt positiva l'estímul per conèixer el món natural.
Teníem diferents minerals acompanyats dels seus noms, a més de bales (caniques) que també servien com a exemples pràctics i visuals. Al final de la sessió, els vam deixar marxar amb una bala realment especial de regal i van quedar encantats.
La curiositat unida a l'estimulació sensorial són motors inigualables per a l'aprenentatge.
L'aprenentatge de la mecanografia és una activitat fonamental en el nostre projecte. Més enllà d'escriure ràpid, és un exercici potent per enfortir habilitats executives clau.
"CONSELL: Té molt de sentit ensenyar als nens habilitats de mecanografia en els primers anys de primària. Utilitzar un ordinador per escriure estalvia a l'infant haver de reescriure el treball quan hi afegeix o corregeix coses. L'ordinador també ofereix oportunitats per a diverses opcions de programari que fan que el treball escrit sigui menys feixuc. Aprendre mecanografia pot ser bastant tediós, per la qual cosa pot ser necessari incorporar alguns reforços significatius per dedicar-hi temps i esforç adequats. Alguns nens treballen millor amb un tutor o terapeuta ocupacional durant diverses sessions per assegurar-se que desenvolupen una bona posició dels dits. També hi ha una gamma de programes de programari que ensenyen mecanografia i monitoritzen el progrés. Es presenten en moltes versions diferents, algunes incorporant elements amb interès inherent per a l'infant, com personatges de videojocs populars o formats de jocs esportius. Molts nens funcionaran millor amb reforços per completar la pràctica necessària per dominar aquesta habilitat. Moltes escoles ensenyen mecanografia, tot i que potser vulguis accelerar el ritme d'aprenentatge ensenyant al teu fill a casa o convertint-ho en un projecte d'estiu. Considera preguntar a la teva escola quin programari utilitzen i potser obtenir el mateix programa. De fet, alguns editors de programari tenen acords que et permeten demanar el programari a través de l'escola a un preu reduït."
El Nostre Enfocament:
Considerem aquesta activitat un constructor de caràcter per diverses raons:
Una activitat on aprenem a utilitzar la Intel·ligència Artificial (com NotebookLM) per investigar sobre els nostres interessos, organitzar informació i crear recursos a mida, com la "Guia de Benestar".
Principis d'ús:
Construïm una rèplica del pont autoportant de Leonardo da Vinci, utilitzant únicament llistons de fusta i sense cap tipus de fixació.
Competències treballades:
Una activitat divertida i pràctica on els alumnes van poder comprovar per si mateixos la solidesa de l'enginyós disseny autoportant de Leonardo da Vinci.
El procés va tenir dues fases clau:
Ensenyem als alumnes a interactuar amb eines d'Intel·ligència Artificial per transformar les seves idees i passions en vídeos curts. L'objectiu és que aprenguin a donar instruccions precises (prompts) per guiar la IA i obtenir un resultat creatiu.
Habilitats clau:
Aquests són alguns dels vídeos generats pels alumnes durant l'activitat. Cada un reflecteix els seus interessos personals, des de l'estètica de les ungles fins als cotxes de carreres.
Ungles lluminoses (Aitana)
Bòlid (Paco)
Persecució (Paco)
"Estamos contentos" (Nando)
Otra broma (Nando)
Una activitat que combina reciclatge, natura i treball manual. Transformem un palet de fusta en un jardí vertical per decorar el nostre centre i aprendre sobre el cicle de vida de les plantes.
Objectius de l'activitat:
En aquesta activitat, explorem el món de la IA generativa. Cada alumne utilitza Gemini per crear imatges a partir de descripcions textuals (prompts), una manera excel·lent de fomentar la creativitat, l'expressió i la competència digital.
Habilitats desenvolupades:
Creació de contingut per al blog del centre, cobrint temes com:
Procés complet per elaborar una recepta:
Una activitat manual i relaxant que connecta amb la natura i fomenta l'atenció al detall. El procés consisteix a:
Reptes fotogràfics per temàtiques, on els alumnes surten per l'institut o els voltants per desenvolupar la seva mirada artística. Alguns reptes possibles són:
En acabar, es poden imprimir les fotos per crear un mural, un collage o un fotollibre col·lectiu.
Manteniment de l'hort del centre, aprenent sobre el cicle de les plantes, la responsabilitat i el treball en equip.
Col·laboració en tasques de manteniment bàsic de les instal·lacions, fomentant la responsabilitat i aprenent habilitats pràctiques.
Cura i manteniment del vivàrium, aprenent sobre els ecosistemes, la biologia dels animals i la constància.
Gestió del sistema de reciclatge del centre, promovent la consciència mediambiental i l'organització.
Participació en la decoració temàtica del centre segons l'estació de l'any o esdeveniments especials (Nadal, primavera, etc.).
Activitats de relaxació i "mindfulness" per gestionar l'estrès i millorar la concentració, com pintar mandales.
A continuació, es presenta un resum de les formes més efectives de donar suport als estudiants amb dificultats, basant-se en la investigació de Visible Learning de Hatties i marcs relacionats:
El punt de partida de Hattie: la creença del docent en la seva capacitat per generar un impacte és el factor clau per a l'èxit de l'alumnat. Les claus són:
A més de la mentalitat, existeixen mètodes d'ensenyament que han demostrat empíricament ser molt eficaços per accelerar l'aprenentatge. Entre ells:
El feedback és una de les eines més potents, però només si es fa bé. Ha de ser informació que ajudi l'alumne a avançar. Per això ha de:
Res funciona si l'aula no és un espai segur, ordenat i basat en la confiança. El clima de l'aula és una condició indispensable per aprendre. Requereix:
A la web del centre disposem d'aquest calendari per poder consultar els dies que fem classe.
Una web amb mapes conceptuals, guies visuals i estratègies per a docents. Aquest material és especialment útil per acompanyar alumnes que ja tenen un diagnòstic de neurodivergència, oferint eines concretes per a l'aula.
L’equip actual utilitza Telegram i aquesta web com a principals eines tecnològiques per organitzar-se i comunicar-se. Res que vingui d'una empresa que s'enriqueixi col·laborant amb el genocidi.