On són les dades de els nostres fills?

Estimades famílies:

Quan deixem els nostres fills a l'institut, confiem que és un espai segur. Ens preocupa el seu benestar físic, emocional i acadèmic. No obstant això, hi ha un aspecte invisible però crucial que sovint passem per alt: la gestió de la seva informació privada en l'entorn digital.

Darrerament, la Conselleria està substituint als centres els sistemes públics de gestió i les eines d'aula per plataformes de grans empreses privades (com ara Microsoft 365 o eines controlades per subcontractes). Potser ens ho presenten com un canvi merament tècnic o com una cosa "més còmoda", però és una decisió amb profundes implicacions.

I no és una preocupació abstracta: al juliol de 2024 el sistema de gestió educativa balear (GestIB) va patir un accés no autoritzat que va exposar dades personals d'alumnat i famílies, i la nova eina que el substitueix, Llull, ha estat adjudicada a una empresa privada per 5,4 milions d'euros, amb els centres denunciant errades des del gener.

Per què ens hauria de preocupar com a famílies?

• No són només notes: En aquests sistemes no només es registren les qualificacions i les faltes. També s'hi introdueixen actes de reunions d'orientació, intervencions de suport psicològic o expedients de casos d'assetjament escolar. Dades summament sensibles de menors d'edat.
• Pèrdua de control: En delegar la custòdia d'aquestes dades a multinacionals tecnològiques, la informació dels nostres fills queda sota el paraigua de lleis estrangeres (com les dels EUA), que permeten a les seves autoritats exigir l'accés a la informació, i poden a més prohibir a l'empresa que ens ho comuniqui.
• Opacitat: Ningú de fora pot examinar com funcionen aquests sistemes ni qui accedeix a les dades: ni el nou Llull, desenvolupat per una empresa privada sense transparència pública sobre el seu codi, ni les plataformes de Microsoft, on ni tan sols la mateixa administració pot comprovar què es fa amb la informació dels nostres fills. El que no es pot auditar, no es pot vigilar.

Els nostres fills no són clients, són estudiants en etapa de formació. La seva privadesa i el resguard del seu expedient més personal és un dret constitucional que ens correspon defensar a tots de manera col·lectiva.

I hi ha alternatives que ja funcionen. La Comunitat de Madrid fa anys que dona servei a tota la seva comúniat educativa amb EducaMadrid, una plataforma pública construïda amb programari lliure i sota el control de la mateixa administració. I Europa es mou en aquesta mateixa direcció: el juny de 2026 el Parlament Europeu va substituir Google per un cercador europeu a tots els seus ordinadors, la Comissió va presentar el seu paquet legislatiu de sobirania tecnològica i França ha ordenat a cada ministeri un pla per eliminar les seves dependències tecnològiques estrangeres. El que demanem per als instituts dels nostres fills és el que les institucions europees ja estan fent per a si mateixes.

Què podem fer aquesta setmana?

• Preguntar a l'AMPA / AFA: Obre el debat a la propera reunió de l'associació de famílies del teu centre educatiu.
• Exigir respostes al Consell Escolar: Com a representants de les famílies, tenim dret a preguntar formalmente per escrit quines dades dels nostres fills s'envien a servidors de tercers i quines mesures s'estan prenent per protegir la seva privadesa, i a demanar que es publiqui l'avaluació d'impacte sobre protecció de dades que la normativa europea exigeix quan es tracten dades de menors a gran escala.
• Sumar forces amb el professorat: Molts docents comparteixen aquesta preocupació, però a un professor que pregunta se'l pot ignorar; a les famílies organitzades, no. Quan l'administració veu que famílies i docents demanen el mateix —transparència i garanties sobre les dades dels menors—, respondre deixa de ser opcional.