La teva privacitat a l'institut no és un joc

Hola:

A l'institut passes moltes hores fent treballs, enviant correus i organitzant tasques. Gran part de la teva vida acadèmica i personal passa a través de pantalles. Però t'has preguntat mai qui controla el rastre digital de tot el que fas?

Darrerament, la Conselleria està imposant als centres eines corporatives (com Microsoft 365) i sistemes centralitzats de gestió de dades. Es presenta com una qüestió de comoditat, però darrere d'aquestes decisions hi ha implicacions que afecten directament el teu futur.

El perill del súper-registre i la privatització

Fins ara s'utilitzava un sistema anomenat GestIB, que ja tenia el perill de centralitzar massa informació en un sol lloc. De fet, al juliol de 2024, el GestIB va patir un greu accés no autoritzat que va exposar dades personals d'alumnat i famílies de les Illes Balears: noms, DNI, dates de naixement i telèfons. El canvi al nou sistema (Llull) no soluciona aquest risc: afegeix baules innecessàries i continua sense transparència pública sobre el seu codi, de manera que ningú de fora pot auditar-lo per trobar errades de seguretat. A més, en ser programat per una empresa externa, d'entrada són dades a les quals té accés una empresa privada.

• La teva 'ombra digital' permanent: En aquests sistemes es registren parts de disciplina, faltes o informes d'orientació escolar. En centralitzar-ho tot en una gran base de dades, es crea un perfil permanent de la teva adolescència del qual no tens el control. I no és teoria: a Andalusia, el sistema que les Illes Balears estan copiant ja alimenta una intel·ligència artificial que perfila l'alumnat amb els seus expedients i prediu, per exemple, qui abandonarà els estudis. Precedents com el dels Estats Units (on el govern va encarregar a una empresa privada, Palantir, unificar i creuar enormes bases de dades federals) demostren que, per molt que la privacitat sigui un dret fonamental sobre el paper, el que et protegeix de debò és qui controla el sistema i amb quines regles.
• Accés privat: Com que el desenvolupament de Llull està en mans d'una empresa externa (Ayesa), el teu expedient acadèmic i personal es converteix de manera estructural en informació a la qual té accés una empresa privada, sense que existeixi transparència pública sobre el codi que controla aquests accessos.

Caixes negres vs. Tecnologia de debò

L'ús obligatori d'ecosistemes tancats com Microsoft et converteix en un mer usuari passiu d'una "caixa negra". Només t'ensenyen a prémer els botons que ells decideixen, mentre acumulen les teves dades sense que tu puguis comprovar què en fan.

Si t'interessa la informàtica, la programació o el desenvolupament tècnic, saps que el veritable potencial està en el codi obert i el programari lliure. És el que fa atractiva la tecnologia:

• Profunditat d'aprenentatge: El programari lliure et permet obrir el capó, inspeccionar el codi, compilar, modificar i entendre com funcionen les coses per dins. Gairebé tota la infraestructura real d'internet (servidors, supercomputadors, el web) funciona amb sistemes oberts, no amb entorns d'oficina de Microsoft.
• Sobirania i control: Aprendre amb codi obert et dona el poder de crear els teus propis sistemes i ser amo de les teves eines, en lloc de limitar-te a ser un client captiu que paga llicències de per vida. I no és una utopia: la videoconferència oficial de l'Estat francès està construïda sobre Jitsi, programari lliure, i el Parlament Europeu acaba de substituir Google per un cercador europeu a tots els seus ordinadors.

Què pots fer tu i el teu grup de classe?

• Pregunta als teus professors de tecnologia: Demana'ls debat sobre sobirania digital. Molts professors d'informàtica prefereixen ensenyar-te com funciona el món real dels sistemes oberts abans que ensinistrar-te en l'ús d'una suite comercial tancada.
• Porta-ho a les juntes de delegats: Proposa que l'alumnat exigeixi que el seu expedient personal no sigui gestionat a través d'eines privades sense auditoria pública. Teniu dret a saber qui accedeix a la vostra informació.