que estic segur que t'agradarà escoltar
més que les paraules de la lluna plena
que un dia vaig posar al teu costat.
Veient una pel·lícula vaig pensar en el vi
que adquireix l'aroma d'allò que el rodeja,
allò que nota aquell a qui li fa més profit.
Com passa amb el perfum,
que ens transporta als instants
on no ens pot portar ningú.
Tan sols, pot ser la música,
que rememora o crea emocions
i ens porta on l'artista imagina.
Cap al final sentia la dolçor del francès,
disfrutava, com sempre, la seva delicadesa
que em porta el sentiments de l'infant que sap qui és
i els remordiments del pare que s'exigeix franquesa.
Als films l'anglès m'impressiona profundament
a vegades per la seva extrema sensibilitat
però amb una falta de vitalitat com un buit persistent
com si els silencis fossin massa llargs
El motiu pel qual tinc aquesta mancança
no és que els humans visquem amb cors diferents
soc jo de petit veient pel·licules a Anglaterra
és l'enyor dels meus pares alterant subtíment el temps
I si l'anglès també em duia un retorn,
potser totes les llengües inspirassin sentiments
o de la nostra vida s'impregnassin els mots.
Com la meva vivència amb l'àrab i el portuguès;
el clàssic el vaig viure com una llengua per ensenyar,
amb una força expressiva que no he vist en les altres,
i que tú l'has notada quan dir "al haq".
Molt més suau he sentit el portuguès
que de petit el vaig viure com un parlar molt afectuós,
amb un "moito obrigadinho" anys després
els sentiments em tornen amb dolçor.
Per a mi, que al principi em varen parlar francès,
però des de nin vaig emprar més el castellà,
la seva facilitat em porta el sentimet de ser sincer
amb rigor, d'una banda i de l'altra, tranquil·litat.
Així vaig pensar en el català per primera vegada,
què sentiria cap a la llengua que estic aprenent?
i amb sorpresa un somriure se'm va dibuixar.
Com que tú sempre em parles català,
i ets tú qui em dóna més tendresa,
si amb curiositat em poso a pensar
a la llengua trobo de l'amor saviesa.
Millor que vins, música i perfums, persones per escoltar,
perquè impregnen amb l'experiència de la seva vida
els gestos, les passes, les mirades i el seu parlar.