En aquest mapa hi ha vuit paranys que poden enganyar el teu cap i quatre passos per no caure-hi.
Prem cada requadre per veure un exemple i com protegir-te. Quan ja l’hagis vist, hi apareixerà una ✓. Si prems la ✓, es treu.
EL MÉS IMPORTANT
No es tracta de desconfiar de tot, sinó de comprovar abans de creure.
Aquest mapa reuneix vuit distorsions que desvien el nostre judici, agrupades en tres fronts, i tres eines per defensar-se’n.
4
Vénen de fora: el que fan els altres per convèncer-te.
2
Les porta la IA: el que hi afegeix parlar amb màquines que escriuen molt bé.
2
Vénen de dins: el que ens fem a nosaltres mateixos.
3
Eines: un protocol, exercicis i les fonts.
Com llegir el mapa
Cada fletxa forma una frase amb el requadre central, per exemple «El teu judici es rendeix davant l’autoritat». Prem qualsevol requadre per obrir-ne l’explicació. Dins d’una finestra, les fletxes ← → del teclat (o els botons del peu) et porten a l’anterior o a la següent, i Esc la tanca. Els que ja has visitat mostren una ✓; si la prems, es desmarca.
Cada distorsió segueix la mateixa estructura: què és, un cas, com funciona, senyals d’alarma, preguntes de defensa i un hàbit concret. Algunes inclouen un prompt a punt per copiar en una IA.
⚠️ L’objectiu no és desconfiar de tot. El cinisme també és una distorsió: qui no es creu res és tan manipulable com qui s’ho creu tot, perquè acaba acceptant qui li diu el que vol sentir. Es tracta de calibrar la confiança: donar-la en la mesura de les proves.
Idees per a l’aula
1
Diagnòstic abans d’explicarComença per Posa’t a prova sense haver vist la resta. Les respostes mostren quines distorsions ja reconeix el grup i quines li passen desapercebudes.
2
Una distorsió per grupCada grup busca un exemple real de l’última setmana (un anunci, un titular, un vídeo viral, una resposta d’IA) i el presenta amb la seva pregunta de defensa.
3
El protocol com a rutinaAbans de lliurar un treball fet amb ajuda d’IA, s’apliquen els quatre passos i s’anota què s’ha comprovat i on.
PER AL PROFESSORAT
Nivell 12 anys · 1r d’ESO. Cada finestra té només una explicació breu, un exemple quotidià i una precaució. No hi apareixen noms propis fora de «D’on surt aquest mapa?». Vocabulari: «paranys» en lloc de «distorsions».
Encaixa a: Tutoria, Tecnologia i Digitalització (ús segur d’internet) i Llengua Castellana i Literatura (lectura de missatges i anuncis).
Activitat suggerida: un parany per sessió. Es llegeix l’exemple en veu alta i cada alumne n’inventa un altre de semblant de la seva pròpia vida.
Nivell 13 anys · 2n d’ESO. Respecte a 1r s’hi afegeixen un segon consell i uns quants senyals d’alarma a cada finestra, i el test passa de 4 a 5 casos. Continuen sense aparèixer noms propis fora de les fonts.
Encaixa a: Llengua Castellana i Literatura, Tutoria i Educació en Valors Cívics i Ètics si s’imparteix en aquest curs.
Activitat suggerida: portar de casa un anunci amb «des de» o «fins a» i reescriure’l de manera honesta.
Nivell 14 anys · 3r d’ESO. Hi apareixen els termes («distorsió», «efecte halo», «al·lucinació»), els casos reals amb nom d’empresa i les preguntes de defensa. Els investigadors encara no s’anomenen.
Encaixa a: Llengua Castellana i Literatura (contrastar fonts), Matemàtiques (percentatges i gràfics), Biologia i Geologia (falsedats sobre salut) i Educació en Valors Cívics i Ètics.
Activitat suggerida: cada grup agafa una distorsió i busca un exemple real de l’última setmana.
Nivell 15 anys · 4t d’ESO. Estructura completa de cada distorsió, hàbits, relacions entre elles i prompts per fer servir la IA amb criteri. El test té els 8 casos.
Encaixa a: Digitalització, Matemàtiques (estadística; risc relatiu i absolut), Filosofia si es cursa, i Llengua Castellana i Literatura.
Activitat suggerida: demanar a una IA informació sobre un tema de classe i aplicar el protocol, documentant què es va comprovar i on.
Nivell 16 anys · 1r de Batxillerat. S’hi afegeixen els investigadors, els experiments i estudis amb la seva descripció, i els matisos (consens científic enfront d’autoritat).
Encaixa a: Filosofia (argumentació, fal·làcies, coneixement), Psicologia si s’ofereix, i Tecnologies de la Informació i la Comunicació.
Activitat suggerida: comparar l’experiment de conformitat d’Asch amb un fenomen actual de xarxes socials.
Nivell 17 anys · 2n de Batxillerat. Pràcticament el contingut complet, amb els estudis més recents sobre IA i pensament crític. Només hi falten les cites bibliogràfiques detallades del nivell universitari.
Encaixa a: Història de la Filosofia, Psicologia i els treballs de recerca.
Activitat suggerida: demanar a una IA cinc referències sobre un tema i verificar una per una si existeixen i diuen el que se’ls atribueix.
Els requadres amb «?» estan ocults en aquest nivell: un clic els descobreix i mostra la seva relació, un altre n’obre la finestra i, després de veure-la, un altre clic els torna a amagar. El botó 🔗 copia un enllaç amb l’edat i els requadres descoberts, per compartir amb el grup el que s’ha treballat.
El selector Edat canvia el mapa i totes les finestres. A l’adreça es guarden l’edat (?edad=12, de 12 a 17 o uni) i els requadres descoberts (&ver=motivado,fuentes).
De vegades ens creiem una cosa només perquè la diu algú famós o que sembla important. Però ser famós no vol dir tenir raó.
UN EXEMPLEUn youtuber amb milions de seguidors diu que unes vambes et fan córrer més ràpid. El que no diu és que li paguen per anunciar-les. Que sigui famós no demostra que funcionin.
PER PROTEGIR-TE
Pregunta’t: aquesta persona en sap de debò, d’aquest tema?
I també: hi guanya res, si m’ho crec?
Senyals d’alarma
Parla d’una cosa que no és la seva.
Diu «creu-me» sense explicar per què.
Li paguen per dir-ho.
Acceptem una afirmació pel prestigi, el càrrec o el carisma de qui la fa, en lloc de per les proves que aporta. L’efecte halo agreuja el problema: la credibilitat que algú té en un camp s’estén, sense motiu, a d’altres on no en té.
CAS REAL · THERANOS (EUA)
Aquesta empresa prometia fer centenars d’anàlisis de sang amb una sola gota. Al seu consell hi havia polítics i militars molt famosos, però gairebé ningú que sabés d’anàlisis clíniques. Molts inversors li van donar quantitats enormes de diners sense comprovar res. La màquina no va funcionar mai i la seva fundadora va acabar condemnada per frau.
CAS REAL · THERANOS (2003–2018)
Elizabeth Holmes prometia centenars d’anàlisis clíniques amb una sola gota de sang. El seu consell d’administració reunia exsecretaris d’Estat i alts comandaments militars, però gairebé ningú no sabia d’anàlisis de laboratori. L’empresa va recaptar centenars de milions de dòlars d’inversors molt reconeguts, protegida per un fort secretisme que es justificava com a protecció de patents. La tecnologia no va funcionar mai com s’anunciava i Holmes va ser condemnada per frau el 2022.
Com funciona
Refiar-se de qui en sap és una drecera raonable: ningú no ho pot comprovar tot. El problema apareix quan l’autoritat substitueix l’evidència en lloc d’orientar-nos-hi. A Theranos s’hi van sumar tres empentes: l’halo de noms il·lustres, la por de perdre’s «el pròxim Apple» i un secretisme que impedia fer preguntes.
Senyals d’alarma
Credencials impressionants, però d’un altre camp.
Noms famosos on hi haurien d’anar dades.
«No ho puc explicar, és confidencial».
Qui avala hi guanya alguna cosa si te’l creus.
La crítica es presenta com a enveja o ignorància.
Respostes vagues a preguntes concretes.
Preguntes de defensa
Què hauria de ser cert perquè això funcioni?Obliga a baixar del «qui» al «què». Si no la saps respondre, encara no hi ha res a creure.
És expert en això en concret?Un premi Nobel de física no és una autoritat en nutrició.
Qui ho ha comprovat de manera independent?Algú que no hi guanyi res si és veritat.
M’ho creuria si ho digués un desconegut?Si la resposta és no, el que et convenç és la persona, no l’argument.
Hàbit
Separa mentalment dues columnes: qui ho diu i quines proves hi ha. Fes servir la primera només per decidir si val la pena mirar la segona, i decideix amb la segona.
Matís important: això no és desconfiar dels experts. El consens científic no és «autoritat» en aquest sentit: és el resultat de proves revisades per moltes persones que competeixen per trobar-hi errors. El que cal evitar és acceptar una cosa només per qui la diu.
ES COMBINA AMB
Quan estem nerviosos o amb pressa, fem coses sense pensar. Els estafadors ho saben, i per això et fan córrer.
UN EXEMPLET’arriba un missatge: «Has guanyat un mòbil! Tens 10 minuts per reclamar-lo en aquest enllaç». La pressa és el parany: volen que premis abans de pensar.
PER PROTEGIR-TE
Si un missatge et fa córrer, no facis res. Pregunta abans a un adult de confiança.
No escriguis mai la teva contrasenya en un enllaç que t’arriba per missatge.
Senyals d’alarma
«Només avui!», «Corre!».
«No ho diguis a ningú».
Et fa por o molta alegria de cop.
Quan sentim por, pressa, indignació o eufòria, actuem abans de comprovar. És l’eina preferida de les estafes i de la desinformació: no necessiten enganyar-te gaire temps, només el suficient perquè actuïs.
CAS REAL · ARUP, HONG KONG (2024)
Un empleat d’aquesta gran empresa d’enginyeria va rebre un missatge del seu suposat cap en què li demanava una operació secreta. Va dubtar, però després va tenir una videotrucada amb el seu cap i diversos companys. Tots eren falsos, creats amb IA. Va transferir uns 25 milions de dòlars als estafadors.
CAS REAL · ARUP, HONG KONG (2024)
Un empleat de finances de l’enginyeria Arup va rebre un missatge del suposat director financer sobre una operació confidencial. Va sospitar, però els dubtes van desaparèixer en una videotrucada en què va reconèixer el director i diversos companys. Tots eren recreacions fetes amb deepfake. Seguint-ne les instruccions, va transferir uns 200 milions de dòlars de Hong Kong (uns 25 milions de dòlars nord-americans).
Com funciona
El nostre cervell té un mode ràpid i automàtic i un altre de lent, que s’atura a pensar. La pressa ens deixa atrapats en el ràpid. El secret hi afegeix una altra peça: ens aïlla de qui ens podria ajudar a comprovar. I el cas Arup ensenya una cosa més: l’empleat sí que va dubtar, i va ser precisament veure els seus caps el que el va tranquil·litzar. Veure ja no és suficient per creure.
Daniel Kahneman distingia un pensament ràpid, automàtic i emocional, i un altre de lent i deliberat (Kahneman, 2011). La urgència ens deixa en mans del primer. El secret hi afegeix una altra peça: aïlla la víctima de les persones que la podrien ajudar a verificar. El cas Arup ensenya una cosa més: l’empleat sí que va dubtar, i va ser precisament veure els seus caps el que el va tranquil·litzar. Veure ja no és suficient per creure.
Senyals d’alarma
«S’ha de fer ara mateix» o «d’aquí a 30 minuts es bloqueja».
«És confidencial, no ho comentis amb ningú».
Et demanen que et saltis el procediment habitual.
Un titular et provoca ràbia o por a l’instant.
Arriba per un canal inusual o des d’un número nou.
L’oferta caduca justament avui.
Preguntes de defensa
Què perdo si espero deu minuts?Gairebé mai no és res. Si de debò no pots esperar, desconfia-ne encara més.
Per què no ho puc comprovar per una altra via?Qui t’impedeix verificar t’està dient alguna cosa.
Qui hi guanya si actuo sense pensar?
Què sento ara mateix?Una emoció forta és un senyal per frenar, no per accelerar.
Hàbits
1
Pausa obligatòriaAbans de qualsevol acció que no es pugui desfer (pagar, reenviar, signar, publicar) espera uns minuts, encara que n’estiguis segur.
2
Comprova-ho per un altre canalTruca al número que ja tenies, no al que apareix al missatge. Entra a l’app escrivint tu l’adreça, mai des de l’enllaç rebut.
3
Paraula clau acordadaEn famílies i equips, una paraula secreta pactada per endavant desactiva les suplantacions de veu i de vídeo.
ES COMBINA AMB
Alguns anuncis diuen coses que són veritat a mitges. La part important està amagada en una paraula o en la lletra petita.
UN EXEMPLE«Auriculars des de 5 €». Quan entres a la botiga, els de 5 € són els pitjors, i els que vols costen 40 €. La paraula «des de» era el parany.
PER PROTEGIR-TE
Quan vegis «des de» o «fins a», pregunta’t: i el normal, quant és?
Si hi ha un asterisc (*), busca la lletra petita i llegeix-la.
UN ALTRE EXEMPLE«Bateria de fins a 20 hores». Vol dir: amb la pantalla gairebé apagada i sense fer-lo servir. Amb un ús normal, potser dura la meitat.
Frases tècnicament vertaderes, dissenyades per deixar una impressió falsa. No menteixen en el que diuen, sinó en el que callen. Les fan servir la publicitat, la política i també alguns titulars científics.
+100 %
Titular: «duplica el risc». Sona alarmant.
1 → 2
La mateixa realitat: d’1 a 2 casos per cada 100.000 persones.
Fórmules habituals i la pregunta que les desactiva
El que diuen
El que pot amagar
Pregunta
«Fins a 8 vegades més ràpid»
El màxim en condicions ideals; el normal pot ser molt menys.
I de mitjana, en el meu cas?
«Des de 9,99 €»
El preu de la versió que no vol ningú, o només els primers mesos.
Quant costa el que necessito, tot l’any?
«Duplica el risc»
El risc absolut, que pot ser minúscul.
De quant a quant?
«El 90 % ho recomana»
A qui es va preguntar i quantes persones eren.
El 90 % de qui?
«Redueix un 50 % el temps»
La referència de comparació.
Comparat amb què?
«Clínicament provat»
Quin estudi, amb quantes persones, pagat per qui.
On és l’estudi?
Gràfic amb l’eix tallat
Diferències petites que semblen enormes.
On comença l’eix?
Hàbit
Entrena l’oïda per a aquestes fórmules i, quan apareguin, afegeix-los mentalment un signe d’interrogació: «fins a vuit vegades més ràpid?». Després fes-te les preguntes universals: comparat amb què?, quin és el denominador? i quina xifra no em donen?
El psicòleg Gerd Gigerenzer ha mostrat que molta gent, metges inclosos, interpreta malament els percentatges relatius (Gigerenzer, 2002). Passar-los a freqüències naturals («2 de cada 100.000») sol desfer el malentès.
ES COMBINA AMB
Quan sentim una cosa moltes vegades, o la diu tothom, acabem creient-la. Però repetir una cosa no la converteix en veritat.
UN EXEMPLEPel grup de classe corre que demà no hi ha examen. Tothom ho repeteix… però ningú no ho ha preguntat al professor. L’endemà, hi ha examen.
PER PROTEGIR-TE
Pregunta’t: qui ho ha comprovat de debò? Si ningú, pregunta-ho tu a qui ho sap.
Atreveix-te a dir «no estic segur que sigui així». Quan una persona dubta en veu alta, les altres s’animen.
El que sentim moltes vegades ens sembla més cert, encara que sigui fals: és l’efecte de veritat il·lusòria. I el que diu tot el grup ens costa contradir-ho, encara que vegem que s’equivoca. Les xarxes socials i els seus algoritmes multipliquen totes dues coses.
UN EXPERIMENT CLÀSSIC DE PSICOLOGIA
En un grup calia dir quina línia mesurava el mateix que una altra. Era facilíssim, però tots menys un estaven compinxats i deien una resposta errònia a posta. Moltes vegades, la persona real acabava dient el mateix que el grup. Però si un sol company deia la resposta correcta, gairebé tots s’atrevien a dir-la també.
EXPERIMENT CLÀSSIC · ASCH (ANYS 50)
Solomon Asch demanava a grups d’estudiants que diguessin quina de tres línies mesurava el mateix que una altra de referència. La resposta era òbvia, però tots menys un eren còmplices que donaven, a posta, la resposta equivocada. Al voltant d’un terç de les respostes del participant real es van plegar al grup, i la majoria de participants va cedir almenys una vegada. Quan un sol còmplice discrepava de la resta, la conformitat queia en picat (Asch, 1956).
Com funciona
El nostre cervell fa servir la familiaritat com a pista: el que ja hem sentit abans s’entén més fàcilment, i això «se sent» vertader. Funciona fins i tot quan sabem que l’afirmació és falsa. La pressió del grup hi afegeix la por de quedar-se’n fora.
El nostre cervell fa servir la familiaritat com a pista de veritat: el que ja hem processat abans es processa amb més facilitat, i això «se sent» cert. L’efecte es va documentar el 1977 (Hasher, Goldstein i Toppino)(Hasher, Goldstein i Toppino, 1977) i funciona fins i tot quan sabem que l’afirmació és falsa. La pressió del grup hi afegeix la por de quedar-ne fora.
Senyals d’alarma
«Tothom sap que…».
Moltes webs amb el mateix text, gairebé paraula per paraula.
M’agrades, visites o seguidors presentats com a prova.
L’has llegit tantes vegades que ja no recordes on.
Sensació que qüestionar-ho està mal vist.
Al teu entorn ningú no opina el contrari.
Eines
1
Compta fonts independents, no repeticionsDeu webs que copien la mateixa notícia són una sola font. Busca d’on va sortir per primera vegada.
2
Lectura lateral (mètode SIFT)Abans de llegir a fons, obre una altra pestanya i esbrina qui hi ha darrere de la font. Els quatre moviments de Mike Caulfield: atura’t, investiga la font, busca una cobertura millor i ressegueix fins a l’original.
3
Busca la veu discrepant, o sigues-ho tuL’experiment ho demostra: n’hi ha prou que una sola persona discrepi perquè les altres s’hi atreveixin.
4
Fes servir la IA com a advocat del diableNo perquè et doni la raó, sinó perquè et presenti el millor argument contrari.
Advocat del diableDesafiar un consens
Sobre aquesta afirmació, que al meu entorn es dona per certa: [AFIRMACIÓ]
1. Presenta els tres millors arguments en contra que defensaria un expert que discrepa.
2. Indica quina evidència donaria suport a cada argument i on la podria trobar.
3. Assenyala quina part de l'afirmació original sí que sembla sòlida.
No em donis la raó per defecte: si l'afirmació és correcta, digues-ho, però explica per què.
ES COMBINA AMB
Les IA escriuen molt bé i semblen molt segures. Però de vegades s’inventen coses, i les expliquen igual de segures.
UN EXEMPLEDemanes a una IA un llibre sobre volcans per a un treball. Et dona el títol, l’autor i l’any. El busques a la biblioteca… i aquest llibre no existeix. La IA se’l va inventar.
PER PROTEGIR-TE
Comprova el que és important en un altre lloc: un llibre, una web fiable o el teu professor.
Preguntar-li «n’estàs segura?» no serveix: pot contestar que sí encara que s’equivoqui.
Senyals d’alarma
Et dona un llibre o una web que no trobes.
Canvia d’opinió tan bon punt insisteixes.
Dona nombres molt exactes sense dir d’on surten.
Un text ben escrit, sense dubtes, ens sembla més fiable. És la fluïdesa: el que es llegeix fàcilment es creu fàcilment. Els models de llenguatge produeixen sempre text fluid, també quan s’equivoquen o s’inventen alguna cosa.
Com funciona
Una IA no busca la resposta en un llibre de veritats comprovades: escriu el que sona més probable. Per això es pot inventar, amb tota seguretat, dades, dates, noms o llibres sencers. A això se’n diu al·lucinació. A més, les IA tendeixen a donar-te la raó: si insisteixes, poden canviar una resposta que estava bé.
Un model de llenguatge genera el text més plausible a partir del que ha après; no consulta una base de veritats comprovades. Per això pot inventar amb tota seguretat cites, referències, xifres, dates o noms: són les al·lucinacions. A més, els models tendeixen a la complaença: a donar la raó a l’usuari. Investigadors d’Anthropic van mostrar que els assistents arriben a abandonar una resposta correcta quan l’usuari la qüestiona (Sharma i altres, 2023)(Sharma i altres, 2023; ICLR 2024).
Per això «n’estàs segur?» no és una verificació. La IA pot rectificar una resposta correcta per complaure’t, o reafirmar-ne una d’incorrecta. La comprovació es fa fora de la conversa.
Amb imatges, veu i vídeo passa el mateix: un deepfake és fluïdesa visual. Si una cosa es veu i se sent perfecta, això no diu res sobre si és real (mira el cas Arup).
Senyals d’alarma
Una referència impecable que no trobes.
Xifres molt precises sense font.
La IA canvia d’opinió tan bon punt insisteixes.
Cites textuals amb número de pàgina.
La resposta coincideix sospitosament amb el que esperaves.
Tot sona perfecte i no hi veus cap matís.
Preguntes de defensa
Existeix la font i diu el que se li atribueix?Obre-la tu. Les cites i referències són el que més s’inventa.
Ho he comprovat en una font original?Comparar diverses IA ajuda, però poden coincidir en el mateix error.
Quina part de la resposta és més concreta?Com més concreta (xifra, data, nom), més cal comprovar-la.
He preguntat de manera neutra?Si la pregunta revela la resposta que esperes, la complaença te la retornarà.
VerificacióResposta amb mapa de certesa
Respon aquesta pregunta: [PREGUNTA]
Separa clarament la teva resposta en tres parts:
(A) El que és coneixement consolidat.
(B) El que és discutit o depèn del context.
(C) El que no saps o no pots saber.
Per a cada dada concreta (xifra, data, cita, referència) indica una font original que jo pugui consultar. Si no tens una font fiable, digues-ho en lloc d'inventar-la.
Aquest prompt redueix el problema, però no l’elimina: la font que t’indiqui també pot ser inventada. Comprova-la sempre.
ES COMBINA AMB
La IA et pot fer els deures en un segon. Però si pensa ella, qui aprèn és ella, no tu.
UN EXEMPLEDurant un mes copies de la IA tots els exercicis de mates. Et surten perfectes. El dia de l’examen no hi ha IA… i no en saps fer cap.
PER PROTEGIR-TE
Intenta-ho tu primer. Fes servir la IA només quan t’encallis, per demanar una pista, no la solució.
Si no ho saps explicar amb les teves paraules, encara no ho has après.
Deixar en mans de la IA el que hauríem de pensar nosaltres. Se’n diu descàrrega cognitiva i no és dolenta en si mateixa (fem servir calculadores i agendes), però té un cost: el que no s’exercita, no s’aprèn.
Què diu la recerca
UN ESTUDI RECENT (2025)
En una universitat dels Estats Units van comparar persones que escrivien redaccions amb IA i sense. Les que feien servir la IA recordaven molt pitjor el que acabaven d’escriure. És un estudi petit, però és un senyal que cal tenir en compte.
MIT MEDIA LAB · KOSMYNA I ALTRES (2025)
Els qui van escriure redaccions amb ajuda de ChatGPT van mostrar menys activitat cerebral relacionada amb la tasca i, sobretot, els costava recordar o citar el que acabaven d’escriure. És un estudi amb pocs participants, publicat com a preprint: pren-lo com un senyal, no com una prova definitiva (arXiv:2506.08872).
MICROSOFT RESEARCH · LEE I ALTRES (CHI 2025)
En una enquesta a 319 treballadors del coneixement, com més confiança tenien en la IA, menys pensament crític deien que aplicaven; com més confiança tenien en si mateixos, més.
La paradoxa de l’aprenent: la IA és millor ajuda com més en saps, perquè en pots detectar els errors. Qui està aprenent és justament qui menys la pot supervisar, així que és qui més necessita pensar primer.
Senyals d’alarma
Enganxes l’enunciat abans de llegir-lo sencer.
No sabries explicar el que has lliurat.
Acceptes els suggeriments sense llegir-los.
Sense la IA, no saps per on començar.
Hàbits
1
Intent propi primerUn esquema, un esborrany o una solució, encara que siguin imperfectes. L’esforç és el que produeix l’aprenentatge.
2
La IA com a crítica, no com a autoraDemana-li que assenyali debilitats i que et faci preguntes, no que ho reescrigui.
3
Prova d’explicacióTanca-ho tot i explica-ho amb les teves paraules. Si no pots, no ho has après: ho has copiat.
4
Decideixes tuAccepta o rebutja cada suggeriment raonant per què.
Crítica, no autoraRevisar sense reescriure
Et passo el meu esborrany sobre [TEMA]. No el reescriguis.
1. Assenyala els tres punts més febles del meu raonament.
2. Fes-me preguntes que m'obliguin a millorar-lo jo.
3. Si hi ha errors de fet, no els corregeixis: digues-me en quina frase són perquè els busqui.
El meu esborrany: [TEXT]
A tots ens agrada tenir raó. Per això ens creiem de seguida el que ens dona la raó i desconfiem del que no.
UN EXEMPLEEl teu equip perd i llegeixes dues opinions. La que diu que l’àrbitre ho va fer fatal et sembla justíssima. La que diu que el teu equip va jugar malament, una ximpleria. Totes dues podrien ser certes.
PER PROTEGIR-TE
Pregunta’t: m’ho creuria igual si digués el contrari?
Escolta de debò qui pensa diferent: potser té part de raó.
Busquem, acceptem i recordem el que confirma el que ja pensàvem, i som molt més exigents amb el que ens porta la contrària. Se’n diu biaix de confirmació.
Busquem, acceptem i recordem el que confirma el que volem creure, i exigim molt més al que ens contradiu. És el biaix de confirmació al servei dels nostres desitjos, la nostra identitat o el nostre grup.
SITUACIÓ QUOTIDIANA
Llegeixes dos estudis sobre un tema que t’importa. El que et dona la raó et sembla rigorós; l’altre, sospitós d’estar pagat per algú. Potser tots dos ho estan. La diferència no és en els estudis, sinó en el nivell d’exigència que els apliques.
Com funciona
No raonem com a jutges, sinó com a advocats defensors d’una conclusió que ja tenim. Ser més intel·ligent no protegeix: qui raona millor també és millor justificant el que ja creia.
Els cercadors i les IA ho amplifiquen, perquè retornen el que preguntes: «per què X és bo» porta arguments a favor; «informació sobre X» porta una cosa més semblant a la realitat.
Senyals d’alarma
Sents alleujament quan trobes una dada a favor.
Busques «proves que…» en lloc d’«informació sobre…».
Les crítiques t’irriten abans d’entendre-les.
No saps dir què et faria canviar d’opinió.
Recordes els encerts de la teva postura i n’oblides les errades.
Dubtes de les fonts només quan no et donen la raó.
Preguntes de defensa
Quina prova concreta em faria canviar d’opinió?Escriu-la abans de buscar. Si no se t’acudeix cap, no estàs investigant: estàs defensant.
Acceptaria aquest argument si donés suport a la conclusió contrària?Aplica el mateix nivell d’exigència als dos costats.
Què em nego a veure perquè necessito que aquesta història sigui certa?
Com buscaria això algú que pensa el contrari?
Hàbit: l’home d’acer
El contrari de l’home de palla. Abans de rebutjar una postura, construeix-ne la millor versió possible, la que defensaria el seu representant més intel·ligent i honest. Si després continues sense estar-hi d’acord, la teva opinió és més sòlida.
Home d’acerLa millor versió de la postura contrària
Crec que [LA MEVA POSTURA].
Construeix la versió més forta i honesta de la postura contrària: la que defensaria el seu millor representant, no una caricatura.
Després digues-me quina evidència hauria de buscar per comprovar quina de les dues se sosté millor, i on trobar-la.
ES COMBINA AMB
De vegades creiem que ja sabem una cosa… fins que l’hem de fer. Sentir-se segur no és el mateix que saber.
UN EXEMPLELlegeixes el tema tres vegades i penses: «Me’l sé». Però quan intentes explicar-lo a la teva germana, et quedes en blanc.
PER PROTEGIR-TE
Posa’t a prova abans de l’examen: explica-ho en veu alta o fes un exercici sense mirar.
Digues «crec que» en lloc de «segur que» quan no n’estiguis del tot segur.
Sentir-se segur no és el mateix que tenir raó. Solem estar més convençuts del que justifiquen les nostres dades, sobretot en temes que coneixem poc, on ni tan sols sabem el que no sabem.
Com funciona
Fes la prova: saps com funciona una cremallera? Segurament diràs que sí. Ara intenta explicar-ho pas a pas, sense mirar… Creiem entendre les coses molt millor del que som capaços d’explicar-les. La IA ho pot empitjorar: una explicació clara i ràpida dona la sensació d’haver entès, i rellegir un resum dona sensació de saber-ho sense demostrar res.
Els psicòlegs Leonid Rozenblit i Frank Keil van descriure la il·lusió de profunditat explicativa(Rozenblit i Keil, 2002): creiem entendre com funciona una cremallera o una cisterna fins que ens demanen explicar-ho pas a pas. La IA la pot agreujar: una explicació clara i ràpida dona la sensació d’haver entès, i rellegir un resum dona sensació de domini sense demostrar res.
Senyals d’alarma
Ho veus tot blanc o negre, sense graus.
Has llegit el resum, però no has fet cap exercici.
Mai no comproves després si l’has encertat.
«Això és fàcil» abans d’haver-ho intentat.
Eines
1
Parla en grausDigues «n’estic segur en un 70 %» en lloc de «sí» o «no». T’obliga a pensar quant en saps de debò.
2
CalibraAnota les teves prediccions i revisa després quantes n’has encertat. Si del que dius «segur en un 90 %» només n’encertes la meitat, ja saps quant has de descomptar.
3
Prova d’explicacióExplica pas a pas com funciona, sense mirar. On t’encallis hi ha el límit real del que saps.
4
Pre-mortem (Gary Klein)Abans de decidir, imagina que d’aquí a un any ha sortit malament i pregunta’t per què. Troba riscos que l’optimisme amaga.
Pre-mortemImaginar el fracàs abans de decidir
Faré [DECISIÓ O PLA].
Imagina que som d'aquí a un any i ha sortit malament.
1. Escriu les cinc causes més probables del fracàs, ordenades per probabilitat.
2. Per a cadascuna, indica un senyal primerenc que jo pugui vigilar.
3. Assenyala quin supòsit del meu pla et sembla més fràgil.
ES COMBINA AMB
Abans de creure, compartir o fer alguna cosa important, segueix aquests quatre passos: Atura’t · Pregunta · Contrasta · Qüestiona’t.
Vuit distorsions són massa per recordar-les en el moment. Aquests quatre passos les cobreixen gairebé totes i caben a la memòria: Atura’t · Pregunta · Contrasta · Qüestiona’t.
1
ATURA’TEm fan córrer o estic molt nerviós? Respira i espera una mica.M’està empenyent la pressa o l’emoció? Si és així, espera abans de fer res.
2
PREGUNTAQui ho diu? Com ho sap?Qui ho diu i com ho sap? Separa l’autoritat de les proves i busca la xifra que falta.
3
CONTRASTAHo diu també un altre lloc de confiança? Pregunta a un adult o mira en una altra web seriosa.Què diuen altres fonts realment independents? Lectura lateral; amb la IA, comprovar en la font original.
4
QÜESTIONA’TM’ho crec només perquè m’agrada? De debò ho sé?Què em faria canviar d’opinió? Quant en sé realment, d’això?
QUAN FER-LO SERVIR?
Abans de prémer un enllaç, comprar alguna cosa, compartir una notícia o lliurar un treball fet amb IA.
Quina distorsió neutralitza cada pas
Pas
Neutralitza sobretot
Quan és imprescindible
1 · Atura’t
Abans de pagar, transferir, reenviar, signar o publicar.
2 · Pregunta
Davant d’anuncis, titulars, experts i ofertes.
3 · Contrasta
Abans de citar alguna cosa en un treball o de creure’s alguna cosa viral.
4 · Qüestiona’t
Abans d’una decisió important o d’un examen.
No cal aplicar-lo sempre. Seria esgotador. Fes-lo servir quan el que està en joc importa: diners, salut, una decisió difícil de desfer, alguna cosa que compartiràs amb altres persones o alguna cosa que signaràs amb el teu nom.
Llegeix cada situació i tria quin parany és. Si en tries un que també hi és, però que no és el principal, t’ho direm.
Llegeix cada situació i tria la distorsió principal. De vegades n’hi ha més d’una en joc: si en tries una de secundària, també t’ho direm.
Encerts: 0 / 8
T’arriba un missatge: «El teu compte del joc s’esborrarà d’aquí a 30 minuts si no escrius la teva contrasenya en aquest enllaç».Reps un SMS: «Hem detectat un accés sospitós. El seu compte es bloquejarà d’aquí a 30 minuts si no verifica les seves dades en aquest enllaç».
Et fan córrer perquè no pensis. Per protegir-te: no premis res i pregunta a un adult.Hi ha autoritat (diu ser el teu banc), però el motor és la pressa: trenta minuts perquè no pensis. Defensa: atura’t, i entra a l’app o truca al número oficial. Mai des de l’enllaç.
«Patins des de 10 €!». A la botiga, els que t’agraden costen 60 €.Un anunci: «Fibra de fins a 1 Gb, des de 19,90 €/mes*». L’asterisc remet a una lletra petita que no llegeix ningú.
El parany és la paraula «des de». Per protegir-te: pregunta quant costa el que de debò vols.Dos paranys en una frase: «fins a» (la velocitat màxima teòrica) i «des de» (el preu mínim, sovint només uns quants mesos). Defensa: quant pagaré el mes tretze i quina velocitat tindré a casa?
Un youtuber famós diu que una beguda energètica t’ajuda a treure millors notes.Un futbolista famós recomana a les seves xarxes una plataforma d’inversió en criptomonedes: «Jo ja he multiplicat els meus estalvis».
Ser famós no vol dir saber de notes ni de begudes, i probablement li paguen per dir-ho. Defensa: en sap, d’això? Hi guanya res si me’l crec?Efecte halo: el seu talent al camp no li dona coneixement financer, i probablement li paguen per dir-ho. Defensa: és expert en això? Hi guanya res si li faig cas?
Per a un treball, demanes a una IA una cita d’un llibre. Et dona una frase preciosa, entre cometes i amb número de pàgina. No la trobes al llibre.
Un format perfecte no garanteix que existeixi. Les cites i referències són el que més s’inventen les IA. Defensa: comprova sempre en la font original abans de citar.
Al grup de classe tothom diu que demà no hi ha examen. Ningú no ho ha preguntat al profe.Al grup de classe tothom diu que el professor no mira la bibliografia, així que ningú no la revisa.
Que tothom ho repeteixi no ho fa veritat. Per protegir-te: pregunta-ho a qui ho sap, el professor.Quantes fonts independents hi ha? Probablement una de sola, repetida moltes vegades. Defensa: ressegueix fins a l’original; en aquest cas, preguntar al professor.
Sobre un tema polèmic, l’article que coincideix amb la teva opinió et sembla seriós i ben documentat. El que la contradiu, «propaganda».
Doble vara de mesurar: el nivell d’exigència depèn de la conclusió. Defensa: acceptaria aquest argument si donés suport a la conclusió contrària? Qui finança cadascun?
Durant el trimestre resols tots els exercicis de matemàtiques enganxant-los en una IA. A l’examen et quedes en blanc.
La IA va fer l’esforç que t’hauria fet aprendre. Per protegir-te: intenta-ho tu primer i fes servir la IA només per demanar pistes.La IA va fer l’esforç que t’hauria fet aprendre. Defensa: intent propi primer, i la IA només per a pistes o per revisar.
La nit abans de l’examen penses: «Ja ho tinc, m’he llegit tres vegades el resum que em va fer la IA». No has resolt ni un exercici sense mirar.
Rellegir dona sensació de domini perquè el que és conegut es llegeix fàcilment, però no demostra que ho sàpigues fer. Defensa: prova d’explicació o resoldre un exercici sense mirar.
Aquest mapa es basa en un vídeo de Sandeep Swadia sobre com pensar millor en l’època de la IA i en molts anys d’estudis de psicologia. Aquí tens d’on surt i on pots aprendre’n més.
El punt de partida d’aquest mapa és un vídeo de Sandeep Swadia que proposa cinc distorsions: autoritat, màrqueting, pensament de grup, dependència de la IA i autoengany. El mapa les reorganitza i les amplia amb recerca i amb eines per a l’aula.
Què canvia respecte al vídeo
Vídeo
Aquest mapa
5 distorsions en llista
8 distorsions en tres fronts: de fora, de la IA i de dins.
Obre amb el cas Arup, però no l’analitza com a urgència
Nova distorsió:
Màrqueting
Ampliat a qualsevol ús enganyós de xifres:
Pensament de grup
Unit a l’efecte de veritat il·lusòria i a la lectura lateral:
Dependència de la IA
Separada en dues: i
«Que una IA en revisi una altra»
Útil però insuficient: la verificació es fa contra la font original.
—
Noves: , i
Un sol nivell
Set nivells d’edat, de 1r d’ESO a la universitat.
Fonts i lectures
▶ Vídeo · Juliol 2026
Sandeep Swadia — This Is Boring But It Will Make You Scary Intelligent
El vídeo de partida, en anglès.El vídeo de partida, en anglès. Cinc distorsions amb els casos Theranos i Arup.
Swadia, S. (2 jul. 2026). This Is Boring But It Will Make You Scary Intelligent [vídeo]. YouTube.
Periodistes que comproven falsedats que circulen per xarxes i missatgeria. Pots consultar si una cosa que t’ha arribat ja està desmentida (en castellà).
L’estudi de les línies: com la pressió del grup ens fa negar el que veiem, i com una sola veu discrepant ho canvia tot.
Asch, S. E. (1956). Studies of independence and conformity: I. A minority of one against a unanimous majority. Psychological Monographs, 70(9), 1–70.
◆ Article · 1977
Hasher, Goldstein i Toppino — Frequency and the conference of referential validity
El primer treball sobre l’efecte de veritat il·lusòria: repetir una afirmació n’augmenta la credibilitat.
Hasher, L., Goldstein, D. i Toppino, T. (1977). Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior, 16(1), 107–112.
▤ Llibre · 2011
Daniel Kahneman — Thinking, Fast and Slow
Els dos sistemes de pensament i un catàleg de biaixos que hi ha darrere de gairebé tot aquest mapa.
Kahneman, D. (2011). Thinking, Fast and Slow. Farrar, Straus and Giroux. Ed. castellana: Debate, 2012.
● Web · Alfabetització informacional
Mike Caulfield — El mètode SIFT
Els quatre moviments de la lectura lateral, desenvolupats al llibre Verified.
Caulfield, M. i Wineburg, S. (2023). Verified: How to Think Straight, Get Duped Less, and Make Better Decisions about What to Believe Online. University of Chicago Press.
Kosmyna i altres (MIT Media Lab) — Your Brain on ChatGPT
Activitat cerebral i record en escriure amb ajuda d’una IA i sense. Mostra petita: cal llegir-lo amb cautela.
Kosmyna, N. i altres (2025). Your Brain on ChatGPT: Accumulation of Cognitive Debt when Using an AI Assistant for Essay Writing Task. arXiv:2506.08872.
Lee i altres (Microsoft Research) — The Impact of Generative AI on Critical Thinking
Enquesta a 319 treballadors del coneixement sobre confiança en la IA i pensament crític.
Lee, H.-P. i altres (2025). The Impact of Generative AI on Critical Thinking: Self-Reported Reductions in Cognitive Effort and Confidence Effects From a Survey of Knowledge Workers. Proceedings of CHI '25, ACM.
⚠️ Aplica els 4 passos també a aquest mapa! L’ha fet una persona amb ajuda d’IA i pot tenir errors.
⚠️ Aplica el protocol també a aquest mapa. Està elaborat amb ajuda d’IA i revisat, però pot contenir errors. Les fonts enllaçades hi són perquè comprovis el que afirma, no perquè t’ho creguis per estar ben presentat.